El dia de l’estudiant es va celebrar amb mobilitzacions promogudes pels universitaris. Les protestes foren en contra les retallades en educació i “ La estrategia universidad 2015”. Aquestes mobilitzacions es van fer en diverses ciutats espanyoles, però hi havia un ingredient sobrant. la política.
Ací a la UA hem tingut una acampada a l’ escultura de la mà, diverses xarrades i una protesta per la universitat. Els estudiants exigeixen al rector un referèndum per a evitar la privatització de la universitat, i van fer una assemblea sobre com continuar les mobilitzacions. Aquest acte va comptar amb quasi un miler d’ estudiants, professors, etc.., tot organitzat per la Plataforma d'estudiants, associació que no forma part de cap partit polític.
Tanmateix, a la vesprada es va celebrar una concentració davant “La casa de les bruixes” a Alacant, però amb un ambient molt diferent al que s’havia vist pel matí a la UA. Encara que amb menys gent, l’acte va comptar amb una participació molt activa, fins i tot amb massa activitat en alguns aspectes.
Vam acudir per defensar els nostres drets com a estudiants, una educació pública, dret a una ajuda per cursar els estudis i a tenir veu dins de la universitat. Però, va ser la nostra sorpresa trobar-nos amb banderes comunistes, republicanes, fullets del PCPE... i un fum de coses que no trobem adequades per a una protesta pels drets dels estudiants. S’ha utilitzat aquesta mobilització de tipus estudiantil per a fer propaganda política, que al meu parèixer està fora del context en que aquesta s’ ha realitzat. I és que els drets que té un estudiant són els mateixos per a una persona d’esquerres que de dretes. Incorporar ací la política tan sols pot limitar el que s’ haguera pogut aconseguir amb el moviment, ja que limita la gent que acudirà en defensa pels seus drets. No és de nou que es barrege la política en qualsevol moviment o situació, i menys en temps de campanya electoral. En moltíssimes ocasions trobem la política en situacions on no és massa correcte que s‘utilitze i és que la fam dels partits per aconseguir vots i persuadir al votant no té llimit.
Considero que te equivocas en varias cosas en este artículo y quería aclararlo.
En primer lugar, la política no sobra porque absolutamente todo es política en la vida: tu futuro como estudiante, como trabajador, que el día de mañana ganes más o menos o que te jubiles antes o después... todo depende de la política que se siga en el país.
Por otro lado, estos partidos que has mencionado no protestan para ganar votos, solo quieren defender exactamente lo mismo que tú y que yo puesto que ellos también son estudiantes de la universidad. Por supuesto que los derechos que reclamamos ese día en la universidad como cada vez que se sale a la calle a protestar son para todos, porque los que atacamos estas medidas no como pura demagogia política sino como ciudadanos no nos basamos en los votos de cada cuál, sino en nuestra propia dignidad como estudiantes o trabajadores. Por ello, miramos por todos. Que un trabajador vote (es un ejemplo) a la derecha no quiere decir que a él no le rebajen el sueldo igual que a todos. Pero seguramente sí que han jugado con su voto haciéndole creer que nos sacarían de esta, cuando todos sabíamos que iba a ser una farsa.
Por último, debo aclarar que la aparición o no de banderas y consignas políticas se acuerda previamente entre los que desean llevarlas y los organizadores. Por ello, si no vemos en esta manifestación más que banderas comunistas quizá sea porque estamos defendiendo lo mismo. Porque ellos, al igual que tú y que yo, defendían la educación pública, etc, etc. No podemos dejar que nos metan a todos en el mismo saco y que nos pinten como que la política es igual para todas las partes. Porque no es así. Sino, cuando vuelvas a alguna manifestación, mira a tu alrededor a ver quiénes protestan a tu lado y a ver quiénes se ríen de ti mientras te prometen un futuro de precariedad, eso sí, para toda la vida.